Blogia
PDFC

SESIONES MESSENGER

REUNIÓ 04-03-2011

Victor dice:

doncs vinga entrem en matèria

a veure com ho trampeixem avui: En que consiste el anáslisis interno de una empresa?

Sheila dice:

jo he posat

en establecervariables clave que permitan analizar los puntos debiles y fuertes de la empresa. estas variables se identifican mediante las áreas funcionales de la empresa -analisis funcional- las variables son distintas en cada empresa y son subjetivas. el objetivo es establecer ventajas competitivas mediante la optimización y la coordinación.

Antonio dice:

yo he puesto

Consiste en un estudio de la estructura económica de la empresa, el propósito de este estudio es determinar el tipo y las características fundamentales del sistema empresarial, así como identificar las variables clave para su análisis.

Sheila dice:

i tu victor?

Victor dice:

doncs jo em quedaria, amb el que diu en el començament a la pàgina 5: " en determinar el tipo y las caracteristicas fundamentales del sistema empresarial, así como identificar las variables clave para su análisis.!

 

Se ha agregado veronica a esta conversación. Ya no se admite la escritura a mano ya que no todos los participantes pueden ver mensajes manuscritos. Los mensajes manuscritos se enviarán como texto.

 

Victor dice:

Bienvenida Verónica

Antonio dice:

Hola Veronica

Sheila dice:

hola!!

Victor dice:

Conoces a Sheila Veronica?

veronica dice:

hola chicos

encantada sheila

Victor dice:

Estamos en los ejercicios de la pestaña 3

veronica dice:

ok

Sheila dice:

igualmente guapa

Victor dice:

pues mira Verónica que respondrias en la primera pregunta de análisis interno de la empresa?

veronica dice:

no os llegó el e-mail con mis respuestas?os la envié en otro dia

Sheila dice:

si pero no lo he podido mirar

veronica dice:

yo respondi: que consiste en identificar las fortalezas y debilidades con las que cuenta la empresa para mantener y desarrollar una ventaja competitiva.

Sheila dice:

pienso que todos la tenemos bastante clara esta pregunta

no??

Victor dice:

sí, creo que sí

Antonio dice:

sip cada respuesta es valida

 

Se agregó a Xavier a la conversación.

 

Antonio dice:

Hola Xavier

veronica dice:

hola xavi

Xavier dice:

hola como estamos

Sheila dice:

hola!!

Victor dice:

Hola Xavi!

Xavier dice:

hace frio en barcelona. brrrrrr...

Victor dice:

Passamos a la segunda pregunta, pestaña 3.

Xavier dice:

vale

Antonio dice:

adelante Victor

Sheila dice:

aqui en girona también O_=

Victor dice:

¿Dónde aparecen las fuentes de ventaja competitiva en la cadena de valor?

veronica dice:

aparecen en las actividades básicas, en las interrelaciones entre actividades y en las interrelaciones dentro del sistema de valor.

Antonio dice:

yo he puesto lo mismo que Veronica

Xavier dice:

aparecen tambien en las actividades básicas, creo

Victor dice:

Yo considero y digo lo mismo. Ya que es donde se ve con más claridad donde hay fugas de costes, y donde se pueden evitar estos costes, o estas fugas planteando nuevas estrategias!

I por lo tanto sacar una ventaja comepiva, no sé!

Joder " Competitiva".!

Antonio dice:

ok

Sheila dice:

podemos poner ejemplos??

veronica dice:

ok

Victor dice:

sí i tanto, nos faltan como el agua de mayo!

Sheila dice:

jaja a nadie se le ocurre nada¿¿

veronica dice:

estoy pensando

Xavier dice:

idem

Antonio dice:

los viernes a estas horas se suele estas espeso...

jeje

 

 

 

veronica dice:

a ver que os parece para actividades basicas:administración de los recursos humanos, las de compras de bienes y servicios, las de desarrollo tecnológico.

Xavier dice:

interrelaciones entre actividades se denominan eslabones. por ejemplo, si hay control de calidad, se reduce el servicio postventa. al menos esto es lo que pone

es decir, si lo que fabricamos lo hacemos bien, no es necesario mantenerlo a posteriori, y asi nos ahorramos costes

Victor dice:

sí pero un ejemplo práctico como se podria interpretar, para poder apreciar el desarrollo de una ventaja competiva?

sí, es verdad Xavier!

Hos haveis puesto en la parte de enlaces de nuestro blog, hay un you tube, o varios sobre lo que es una cadena de valor.!

Sheila dice:

a mi se me ocurre uno

 

 

 

veronica dice:

yo estaba mirando algun ejemplo pero bueno ya veo que os vais todos, pues nada buen finde para todos.

Victor dice:

no veronica

Xavier dice:

espera mujer

veronica dice:

ah vale, es que pense que os ibais todos

Victor dice:

Espón tu idea

no yo tengo para un poco mas de rato,

Si a caso saltamos a la otra pregunta! I dejamos el ejemplo para otra ocasión. Como querais!

Xavier dice:

interrelaciones con el sistema de valor: si somos fabricantes de coches, nos interesara que los que fabriquen volantes para nuestros coches puedan fácilmente suministrarnoslos, y lleguen rápidamente a nuestra cadena de ensamblaje para asi ganar tiempo. es lo que se denomina eslabón vertical

veronica dice:

es que estaba buscando algun ejemplo que englobara todas las fuentes, pero no se me ocurre ahora nada

Xavier dice:

este tipo de interrelación se realiza entre los proveedores o clientes, no forma parte de una interrelacion entre los diferentes departamentos de nuestra empresa

como ocurre con la interrelacion entre actividades

menudo rollo que he soltao

veronica dice:

chicos he encontrado un blog muy interesante, os envio la direccion:http://strategycorner.blogspot.com

Victor dice:

Haver: por ejemplo, un fabricante de cajas se ve con el problema de que en la fase de paletización se da cuenta de que si las cajas fuesen de otro tamaño podria paletizar más número de cajas con lo cual vender más.

Xavier dice:

que es eso de la paletizacion?

veronica dice:

chicos ahora soy yo la que me tengo que ir, mirar este blog que está bastante bien y tiene ejemplos de todo.Hablamos el lunes ok?

buen finde a todos

Xavier dice:

igualmente

Victor dice:

ok, nos vemos el lunes, !

REUNIÓ 14-02-2011

Antonio dice:

Hola

Silvia dice:

Hola Antonio, que tal?

Antonio dice:

be i tu?

Silvia dice:

Bé, repasant una mica això de la segmentació dels mercats. Crec que el divendres us vau quedar per aquí, no?

Antonio dice:

sip mes o menys

Antonio dice:

tens algun dubte

Antonio dice:

?

Silvia dice:

No, de moment ho entenc tot prou bé ... crec.

Antonio dice:

molt be

Silvia dice:

Estic acabant de llegir.

Antonio dice:

ok, jo sempre llegeixo y despres faig el resum

Silvia dice:

Jo també. Tenia pensat acabar el resum demà i penjar-lo al bloc, i passar ja al Analisis Interno de la Empresa.

Antonio dice:

ben fet, jo l’acabo aquests dies i tmb començare amb l’altre tema

Silvia dice:

Tú com ho portes? Tens cap dubte?

Antonio dice:

doncs bueno el divendres varem aclarir alguns dubtes

Antonio dice:

suposo que mes endavant quan fare repas segur surt alguna cosa

Silvia dice:

Si, el Víctor em va passar la sessió del divendres perque la penjés al blog.

Antonio dice:

molt be, si tinc aqui al Xavier q vol veure-la

Silvia dice:

Doncs ja la teniu al blog, l’he posat aquest matí.

Antonio dice:

molt be, gracies

Antonio dice:

tu has fet les preguntes del tema 2?

Silvia dice:

De moment només les dues primeres.

Antonio dice:

ok, es q xavi vol comentar les preguntes

Silvia dice:

Per mi perfecte.

Silvia dice:

Pots afegir al Xavi?

Antonio dice:

sip

 

 Se agregó a Xavier a la conversación.

 

Xavier dice:

que tal Silvia, com va?

Silvia dice:

Hola Xavier!

Silvia dice:

Comencem per la primera pregunta?

Antonio dice:

ok

Xavier dice:

Li he enviat, per fi, les questions de l’ autoevaluació del tema 1, aquesta vegada amb word , perquè les desi al bloc

Xavier dice:

si si comencem

Silvia dice:

Per què distinguir entre entorn general i específic a l’anàlisi extern?

Antonio dice:

Porque el entorno general se refiere al medio externo que envuelve a la empresa derivado del sistema socioeconómico en el que se desarrolla su actividad y el entorno específico se refiere a la parte entorno más cercana a la actividad habitual de la empresa.

Antonio dice:

eso es lo q he puesto yo

Silvia dice:

Idem.

Xavier dice:

Difieren en el campo de investigacion al que llegan  uno y otro y en las herramientas de análisis (metodología ) que usan cada uno de ellos. jo he posat això

Antonio dice:

pot ser q tambe estigui be, pero no ho sabem

Silvia dice:

Penso igual. Jo he respost com l’Antonio perque l’enuciat de la pregunta és "¿por qué se distingue entre...?" i no "¿En qué se distinguen...?", però segur que la teva resposta també es correcta.

Xavier dice:

no no tens raó tu

Xavier dice:

me l’apuntaré

Silvia dice:

OK. Pasem a la segona?

Xavier dice:

si

Antonio dice:

perfecte, en aquesta no se que posar

Antonio dice:

a veure q heu posat vosaltres

Xavier dice:

és una mica llarga la meva resposta

Silvia dice:

Describid el perfil estratégico del entorno como instrumento de análisis externo: metodología y  utilidad.

Silvia dice:

Tracto de resumir la meva resposta. Utilidad: hecer evidentes, mediante la valoración cuantitativa de un conjunto de factores clave, las oportunidades y amenazas que el entorno en general ofrece a la empresa.

Xavier dice:

El perfil estratégico tiene como utilidad descubrir las oportunidades y amenazas que afectan a una empresa en el entorno general, para poder evaluar el impacto de cada variable en la rentabilidad o en el crecimiento de la empresa y asi tomar las medidas oportunas para que el efecto sea favorable.

Xavier dice:

Metodología: 1 . Se elabora una lista de factores clave del entorno segun las dimensiones del mismo (sociocultural, económica, científico- tecnológica, etc...) . 2 . Valorar estos factores del 1 al 5 ( muy negativo > muy positivo)

Silvia dice:

La metodología se elabora en dos fases: 1º.- Listado de estos factores clave según las dimensiones sociocultural, económica, científico y tecnológica y político-legal. 2º.- Valorar el comportamiento de estos factores en una escala del 1(muy negativo) al 5(muy positivo). De esta manera se puede evaluar el impacto de cada variable sobre la rentabilidad de la empresa y tomas medidas favorables.

Xavier dice:

buffff!!!

Xavier dice:

bah, crec que són més o menys iguals les respostes, que et sembla antoni?

Antonio dice:

sip mes o menys diu el mateix

Antonio dice:

em sembla be les dues

Xavier dice:

has fet alguna més silvia?

Silvia dice:

Ara m’estava mirant la tercera. La utilidad del Modelo de las 5 fuerzas de Porter.

Antonio dice:

yo he puesto esto a ver q os parece

Antonio dice:

Para éste tipo de modelo tradicional, la defensa consistía en construir barreras de entrada alrededor de una fortaleza que tuviera la corporación y que le permitiera, mediante la protección que le daba ésta ventaja competitiva, obtener utilidades que luego podía utilizar en investigación y desarrollo, para financiar una guerra de precios o para invertir en otros negocios.

Silvia dice:

Creo que no entiendo tu respuesta Antonio.

Xavier dice:

osti tu, fortaleza, barreras de entrada, guerra de precios... Això sembla una peli bèl.lica

Antonio dice:

jajaja

Antonio dice:

la estrategia es una guerra practicament

Antonio dice:

jajaja

Xavier dice:

si, però és veritat, jo tampoc l’acabo d’entendre

Antonio dice:

a ver es como si la empresa se protegiera con una coraza, en contra de competidores que le pudieran quitar mercado

Antonio dice:

y entonces lo invierte en I+D

Antonio dice:

para crear nuevos productos que puedan ser mas competitivos y q la competencia no pueda alcanzarles

Silvia dice:

Ara ho veig una miqueta més clar, només una miqueta ...

Antonio dice:

jajajaja

Antonio dice:

no se com explicar-ho

Xavier dice:

és que a mi em sembla que aquestes cinc forces de Porter es refereixen als cinc tipus de pressions que rep l’empresa

Silvia dice:

Tranquil que això té la seva dificultat ...

Silvia dice:

Aquí estic d’acord amb el Xavier. Però exactament quina es la utilitat del Model?

Silvia dice:

¿Determinar la estructura competitiva de una industria?

Xavier dice:

depenent d’ aquestes pressions, es pot saber si l’empresa és rentable o no.

Silvia dice:

OK.

Xavier dice:

per exemple, si reps pressions d’un proveidor que t’augmenta els preus de la seva matèria prima, això t’afectarà als costos de producció d’aquest producte, el vendràs més car i ja noet sortirà rentable

Antonio dice:

exacte

Silvia dice:

Ja ho tinc!

Silvia dice:

Podem respondre que la utilitat del model és determinar la rentabilitat a llarg plaç de una empresa o un segment en funció de les cinc forces competitives bàsiques?

Xavier dice:

si, es això DETERMINAR LA RENDIBILITAT DE L’EMPRESA

Silvia dice:

OK. Gràcies!

Antonio dice:

sip estic d’acord amb aixo

Antonio dice:

jo em tinc q anar ja

Silvia dice:

Bé jo ho haig de deixar per avui.

Silvia dice:

Intentarè penjar les respostes al blog que desde allà també es poden fer comentaris.

Antonio dice:

molt be Silvia

REUNIÓ 11-02-2011

Antonio dice:
vale perfecte, comeném
Victor dice:
dono un cop d’ull a com acabarem l’altre dia
en el bloc
Sheila dice:
ok
tiktaktiktak jejeje
Antonio dice:
Victor dice:
Angels dice:
jo tinc un dubte, a pag.14 en requadre verd diu "un entorno competitivo coincide con concepto mercado cuando en este se incluye a proveedores y el estuido de su comportamiento"
ho enteu?
 
Vàrem acabar amb aquest tema,
Sheila dice:
ah si es veritat
vaig llegir el bloc
 
 Sheila abandonó la conversación.
 
Victor dice:
La Sheila ha caigut
Antonio dice:
yes
Victor dice:
Bueno mentre tant formulo un tema, Els productes sustitutius, claremanent que són?
 
 Antonio ya forma parte de esta conversación.
 
 Sheila ya forma parte de esta conversación.
 
Victor dice:
aqui falla algo
Antonio dice:
el que falla?
 
 Se agregó a Sheila a la conversación.
 
Sheila dice:
yo me he caido
ahora victor me agregaba
Victor dice:
habia agregat a la Sheila i no apareixia
Sheila dice:
a pues mira
yasta
Antonio dice:
jejej
Victor dice:
doncs res sobre els productes substitutius, a que es refereix ?? clarament??
Sheila dice:
en quin context ho deia?
Antonio dice:
amenaza de productos sustitutivos
supongo que seran los productos que salen en el mercado que vienen a sustituir a los que producen una empresa
Sheila dice:
mmmm...
no ho recordo vaig a mirar el dossier
Victor dice:
No no és ben bé així
pàg 25 punt 5.3
son aquellos que provienetn de otros ámbitos de actividad y complen las milsmas funciones que los productos que se ofrecen en le insdustria que se trata de analizar
Sheila dice:
podria ser algo asi como una marca blanca¿¿
un producte que substitueix el producte original
pero que fa la mateixa funció
i es més atractiu per al client
ja sigui per preu o per funcionalitat
Victor dice:
La satisfacción de las mismas necedsidades del cliente puede llevar , a veces a campos que aparentementem no tienen relación con el sector!
Sheila dice:
no?
Antonio dice:
pues sip, por ejemplo la marca blanca de Mercadona
Hacendado
Sheila dice:
jo dono un altre exemple
una empresa que fabriqui monopatins
ha de tenir en compre el producte substitutiu
que seria... per exemple la empresa que ven bicicletes
ambdos productes son de lleure
pero un pot treure el benefici a l altre
vol dir que un producte pot substituir perfectament el producte inicial sense que canvii la finalitat que en aquest cas seria el lleure
Victor dice:
Jo entenc que pot ser es refereix a quan per exemple un sector de clientes compra un determinat producte per ocupar un temps en la seva activitat de treball o d’oci, i que amb un altre producte també que li ofereix un altre mercat li pot també desarrollar una altra activitat amb un mateix gaudi!
Sheila dice:
exacte
en el cas del mercadona, per dir ho aixi
seria per exemple...
les marques blanques de la competencia
pero no ho veig tant clar
perque el producte es el mateix
i hauria de ser diferent
Victor dice:
aquí la clau consisteix en l’habilitat que té el determinat mercat en fer arribar obtimament bé en aquell client
no sé jo ho entenc així
Sheila dice:
antonio, cómo lo ves¿¿
Antonio dice:
pues es como tu dices Sheila, la marca blanca de Mercadona no es bien bien un sustitutivo
Victor dice:
no
Antonio dice:
el ejmeplo que pone la carpeta de la literatura infantil o juvenil contra los ordenadores o juegos y consolas
Victor dice:
un moment que ho transcric
Sheila dice:
ok
jo vaig comentant... en l’ambit juvenil hi ha molts productes substitutius
Victor dice:
Para una empresa editorial que desea dedicarse a la publicación de literatura infantil y juvenil con la finalidad de entretenimiento, la competencia le puede llegar lde las empresas fabricantes de juegos para consolas de televisión y ordenadores!
Sheila dice:
si comencem per la literatura, són substitus els videojocs, el material esportiu... tot el que faci referencia al lleure jovenil
Antonio dice:
sip exacto Sheila
Victor dice:
Que us sembla deixem aquesta qüestió, i passem a una altra, crec que més o menys ja ens ha quedad clar!
Sheila dice:
perfecte
Antonio dice:
sip
Sheila dice:
següent
Victor dice:
un altre tema, el qui vulgui,
Val Sobre el poder negociador de losproveedores y los clientes
Sheila dice:
quina es la qüestió¿
Victor dice:
En general,pude afirmarse que el poder de negocioación de poveedores y clientes es mayor el atractivo de la industria dosminuye ya que seran ellos quienes impondran sus condiciones en las transacciones realizadas con las empresas de la industria analizada y captaran así una parte del valor añadido generado por esta industria.
no sé, quin exemple adabtar-hi!
Sheila dice:
ok
doncs dono la meva opinio
a veure qué us sembla
jo diria que, si ho he entés bé, un exemple clarissim seria la cartera de clients d’una empresa
per exemple
en una empresa de netejes
realment el benefici el dona la cartera de clients
si l’empresa ven la cartera de clients es queda sense valor
perque el que li dóna beneficis es precisament tenir aquests clients
Victor dice:
ok
Antonio dice:
sip exacto en una empresa de limpieza, q yo estaba en administracion de una de ellas el mayor valor de la empresa era la cartera de clientes
Victor dice:
Després diu:
Por el contrario, una posición de debilidad en el poder negocioador de los proveedores y los clenntes facilita a las empresas establecidas en la industria la negociación de las mejores condiciones para sus transcciones.
Sheila dice:
es això que deiem
Victor dice:
d’acord!
Sheila dice:
si no tens clients o proveidors amb que negociar
no tens res
vol dir que tu quedes en posicio debilitada
i aixo refor
ça
la competència
té més material amb que negociar perque tú deixes de tenir-lo
Antonio dice:
exacto
Victor dice:
Val comentem un altre tema.: Las cinco fuerzas de Porter?
Antonio dice:
vale
Sheila dice:
ok
jaajaj això sona a EL SEÑOR DE LOS ANILLOS....
jajaja
perdó perdó...
Antonio dice:
aj
Sheila dice:
si no ho dic, rebento!!
Victor dice:
Em perdonareu, però jo aquesta pelicula, no vaig poder-la acabar de veure! Em va aburrir!
Antonio dice:
yo no he visto ninguna, no me gustan ese tipo de pelis
Sheila dice:
jajaja doncs jo dec ser una freaky total
^_^
fa vint anys em vaig llegir el llibre
Victor dice:
és que amí aixó de la ciencia ficció no em va!
Sheila dice:
o sigui que era obligatori mirar la peli...
vinga va... reprenem el fil... ^_^
Victor dice:
sí és el que estava pensan també, vinga
Antonio dice:
la rivalidad entre los competidores establecidos
Victor dice:
com podriem resumir amb un exemple Les cinc forces de Porter?
Sheila dice:
mmm
aquesta és dificil, eh¿
Victor dice:
Sí,
Antonio dice:
vaya Victor, quieres estrujarnos el cerebro un viernes a la noche
ja
Sheila dice:
pues yo pasopalabra
ajajja
ho entenc pero no se posar un exemple
segons el diagrama és básicament tenir en compte la competència directa i els productes actuals
que inclou els substitutius
Antonio dice:
a ver, podria ser una empresa que se dedica a la venta de monopatines electricos
Sheila dice:
ok antonio
Antonio dice:
pq puede tener competidores establecidos aunque sean pocos
Sheila dice:
pues tendrias que tener en cuenta la competencia directa de otras empresas que hagan monopanites
Antonio dice:
puede tener productos sustitutivos
Sheila dice:
y los productos substitutivos como las bicicletas o los videojuegos o los libros
no¿¿
buen ejemplo, antonio!!
Antonio dice:
, aqui echamos un cable todos
jeje
Sheila dice:
jaaja pues i
ai
si
victor¿¿ què et sembla¿
Victor dice:
he tingut una trucada i no he pogut estar amb el tema, tenim al Xavier, l’agrego !
Sheila dice:
ok
Antonio dice:
ok
Sheila dice:
si pots rellegeix
que l antonio ha posat un bon exemple
i si queda entés per mi passem a la segmentació de mercats
que aviat hauré de marxar a dormir la nena
Antonio dice:
molt be Sheila
Victor dice:
val fem un parentesis, us vull comentar un tema curiós.
Sheila dice:
ok digues ^_^
Victor dice:
bueno un tema no, més abiat una curiositat
doncs nou us heu adonat que a tot hora pels mitjans informantius utilitzen molt la paraula "STRATEGIA"
tothom parla d’estrategia, com si fos la paraula salvadora de la crisis!
Sheila dice:
aha
Antonio dice:
claro Victor, con una buena Estrategia es el motor para sacar la crisis en las empresas
buenas decisiones de futuro
Victor dice:
en moltes tertúlies de radio, i televisió la utilitzen molt
si us sembla, us proposo una idea!
podria acabar sent interessant
doncs d’anar fent d’observadors i quan en algun mitjà la utilitzin doncs retenir-la i despres reenviar-nos-la i exposant sobre el tema que parlaven
us semblarà graciós però podria ser divertit
Sheila dice:
nois us he de deixar que el meu home no s’aclareix amb la peque....
^_^
ja ha fet el que ha pogut
Victor dice:
d’acord Sheila
Antonio dice:
vale Sheila
Sheila dice:
jo si voleu dilluns torno a ser aqui vale?
i si passeu a la segmentació si voleu fem les preguntes
Antonio dice:
vale, aqui estaremos
Victor dice:
si, fem-ho quedem el dilluns i anem fent
hi haurà la Sílvia
Antonio dice:
vale mejor
ya va siendo hora de cenar tambien

REUNIÓ 07-02-2011

Victor dice:
Si us sembla fem cinc cèntims del temari de la segona pestanya?

Xavier dice:
ok

Silvia dice:
Comentem algun dubte o pasem als exercicis d’autoevaluació?

Victor dice:
Doncs vinga quin comentari podem fer-ne que ens faci més coiçó

Silvia dice:
Victor, que vols dir exactament?

Victor dice:
doncs que ens inquieti més o que no vegem clar,

Silvia dice:
ok
jo en tinc una. En el subapartat 5.1 Intensidad de la competencia actual (pag.22) de entre els factors estructurals no acabo de veure clar el 7 Excedentes de capacidad. Algun exemple?

Antonio dice:
por ejemplo seria a mi entender, que por circunstancias la UE pide que haya mas produccion de leche a los paises miembros, en cuanto se haya superado esa marca se creara un excedente que tendras que rebajar el precio a lo que lo venidas
vendias

Angels dice:
estic d’acord Antoni jo també ho veig així

Victor dice:
Si las economias de escala exigen grandes incrementos de capacidad, se puede alterar crónicamente el equilibrio entre oferta y demanda en la industria la cual puede tener periódos de exceso de capacidad y rebaja de precios!

Silvia dice:
Ara ho veig. ok. Gràcies!

Antonio dice:
es lo mismo que he dicho yo Victor, pero yo con mis palabras
jejeje

Victor dice:
Sí, ho he transcrit, per a que si ho haguessim de penjar en el bloc ....
per cert la definició exacta d’economies d’escala com es defineix?
A que es refereix concretament, ?
Quan es una economia d’escala

Silvia dice:
He trobat aquesta definició: En microeconomía, se llama economía de escala al proceso mediante el cual los costos unitarios de producción disminuyen al aumentar la cantidad de unidades producidas o, dicho de otra forma, aumentos de la productividad o disminuciones del costo medio de producción, derivados del aumento del tamaño o escala de la planta.

Victor dice:
algun exemple pràctic, no sé, ... !

Angels dice:
seria grans empreses que produeixen a gran escala i aixo els permet reduir costos, ho he entes be oi?

Silvia dice:
Si. A mi com a exemple se m’acut la industria del coure, en el món de les instal·lacions.

Victor dice:
Segons diu a al pàgina seguent, " frenan el ingreso y obligan a quient quiere producir a hacerlo a gran escala con los riesgos que esto comporta o a entrar en pequella escal y soportar desventajas en costes.! Perfecte Sílvia ara ho he pescat!
podriem dir que la massiva producció d’aparells informatics també s’inclou en una economia d’escala? per deixar-ho així.

Antonio dice:
sip crec que si Victor o per exemple la Sony
que fa aparells electronics amb molt volum a paisos que la ma d’obra es barata i els costos son menors

Silvia dice:
Això afavoreix que la producció de les empreses es realitzi en altres païssos que no son la seva seu, Marroc, Xina, Europa de l’est ....

Antonio dice:
exacte Silvia

Angels dice:
jo tinc un dubte, a pag.14 en requadre verd diu "un entorno competitivo coincide con concepto mercado cuando en este se incluye a proveedores y el estuido de su comportamiento"
ho enteu?

Victor dice:
és a dir " un entorno competitivio coincide con el concepto de mercado cuando en éste se incluye a los poveedores y el estudio de su comportamiento."
necessitariem trobar un exemple sobre el dubte de l’Àngels

Antonio dice:
supongo que querra decir que un entorno competitivo, a parte de las empresas del mismo sector, deberan entrar los proveedores del mismo sector que les suministre y asi se creara un entorno competitivo con las demas empresas

Victor dice:
Com es defineix l’entorn competitiu d’una empresa o en que consisteix ?

Silvia dice:
Entiendo que el mercado se dirige más concretamente a cubrir la oferta a los clientes y para ello tiene que tener conocimiento sobre los proveedores de dicha oferta. Voy a pensar un ejemplo...

Antonio dice:
un ejemplo si todas las empresas que fabrican ruedas, incluyen a los proveedores del caucho dentro de su entorno seran mas competitivas ya que podran reducir costes

Victor dice:
ok!

Angels dice:
ah vale...os entiendo

Antonio dice:
bueno nois tinc que marxar, hem aclarat uns dubtes

Silvia dice:
Ok, Antonio.

Victor dice:
ens veiem Antoni!

Antonio dice:
fins aviat que tornem a fer una trobada virtual

Angels dice:
ok Antoni

Victor dice:
per cer el divendres tornem a quedar i anem continuant tal com ho estem fent ara sí?

Angels dice:
molt be aquestes trobades per anar aclarint cosetes i veure-ho més clar amb exemples eh

Victor dice:
sí estic segur que apoc a poc anirem fen-ho més dinàmic
Antonio abandonó la conversación.

Silvia dice:
Ok! Jo també haig de desconectar per avui. Víctor si pots passa’m aquesta conversa per correu i demà la penjo també al blog.

Angels dice:
bé companys jo també us vaig deixant que toca anar a fer sopar
ens veiem divendres, i amb tu Silvia els dilluns oi?

Silvia dice:
Si Angels jo el divendres no puc.

REUNIÓ 04-02-2011

Xavier dice:

has pogut parlar amb algun company durant la setmana? l’ Antonio em va enviar una invitació, ja l´he acceptada. A veure si hi és avui

Si és que els exercicis els faig a mà. és més ràpid

Victor dice:

sí, ahir vaig parlar per aquí amb l’Antoni, el que passa és que avui no hi pot ser, també al la Sheila, però ahi es conectar un moment però estava a 39 de febre, quedàrem pel dilluns. El dilluns també hi hauria la Sílvia, i també el Josep, que l’he trucar i avui no li anava bé, ara falta veure si l’Angels fa senyals de vida, i la Laura que fa dies que no en se res tot i que el passat divendres m’envià aquell correu que et vaig llegir si et recordes, però ni rastre

miraré de trucar-la

però bueno tranquil

si et sembla fem una cosa

perque no mirem l’entrevista de l’Albert Rosselló si et sembla, o fem petar tertulia sobre el tema de les estratègies empresarials

tens l’skype conectat?

Xavier dice:

no

Victor dice:

estaria bé, doncs podriem provar de mirar l’entrevista simultaneament, a veure que tal? però bueno ja ho farem una altre dia

per cert has donat un cop d’ull al l’altre correu que vaig proposar de fer una empresa ficticia ....

com a eina, per a visualitzar possibles exemples durant la carpeta d’estrategies empresarials

Xavier dice:

si, era allò dels sectors primari,secundari i terciari . però pensa que l’empresa on treballo és del sector terciari només, no es dedica a la producció o distribució de cap producte.

Victor dice:

la meva està en el sector primari, ara només ens falta algú que estigui en el secundari, i ja estaria suficient

cada u pot apendre del que fa l’altre. Es tracata de fer volar la creativitat i podria ser molt interessant,

per exemple només es tractaria de quedar si et sembla entre nosaltres, i anar confeccionant cituacions d’estrategia empresarial relacionat amb el tema que estem estudiant o aprenent, i així donant vida com si fossin petites empreses nostres reals

crec que ens seria molt sugestiu,

doncs cada u per la seva experiencia profecional diferent de cada u, podria aportar molt en cada cas i així entre tots anar.li dononant vida coordinadament,

si et sembla intentem de posar una exemple del que podria ser

Xavier dice:

vinga va

Victor dice:

per ex tu et dediques al món de les instalacions de plaques fotovoltaiques entre altres sección de la teva empresa

no?

docns com bé has dit estàs en el sector terciari, i la producció del cilici està en el primari?

no?

Xavier dice:

no projectes d’instal.lacions elèctriques, d’aire condicionat, etc per a edificis

les plaques fotovoltaiques era una altra persona, em sembla

Victor dice:

cert la Sílvia, és veritat"

Xavier dice:

on vols anar a parar?

vols dir coordinar els esforços d’empreses de diferents sectors?

Victor dice:

doncs mira la materia prima dels materials que utitlitzes en la teva empresa són el coure metalls de construcció, plàstics, i que aquets elements podran adquirir un preu de cost en funció del preu del cost de producció en el sector primari,

la seva materia prima com bé savem en els plàstics .... especialment , pròvé del petroli.

doncs bé, imaginemos que hem creat nosaltres aquesta empresa que proposo, i que en l’empresa del sector primari hi ha una secció dedicada a l’obtenció de petroli,

però resulta que un dia de cop els egipcis tallen el canal de suez per on hi ha una part important del transport de petroli per Eurpa i de cop es talla i de cop s’encareix

però és clar en l’empresa del sector terciari, que depenent del plàlstics i de la gasolina i gasoil per al desplazament dels seus treball, doncs resulta que en el preu de cost de les seves feines han d’aumentar-ñlo als seus clients?

Xavier dice:

això provocaria que se’n ressentissin els preus dels productes oferts per les empreses dedicades als altres dos sectors .

Victor dice:

dons sí

Xavier dice:

conclusió: l’ empresa del sector primari té la paella pel mànec

Victor dice:

sí,

però en una cituació com aquestes quasi fen una reflexió real, perque s’ha encarit aquest producte el petroli,

Quin dels dos entorns podriem adaptar.li

el general o l’específic,

Xavier dice:

d’ això en resulta que els paisos exportadors de matèries primeres serien els qui dominen el món. és curiós que els paisos àrabs, grans exportadors de petroli no s’hi visqui gaire bé

Victor dice:

1)Estabilidad: el entorno puede ser estable o dinámico, dependiendo de que los factores que lo componen continúen estables o no. El entorno no sólo es dinámico porque existan cambios, sino por la cantidad, la profundidad, la rapidez y la impredecibilidad de estos cambios.

2)Complejidad: el entorno puede ser simple o complejo en función de si los factores y los cambios que se produzcan en él son má

 

No se pudo entregar el mensaje siguiente a todos los destinatarios:

1)Estabilidad: el entorno puede ser estable o dinámico, dependiendo de que los factores que lo componen continúen estables o no. El entorno no sólo es dinámico porque existan cambios, sino por la cantidad, la profundidad, la rapidez y la impredecibilidad de estos cambios.

2)Complejidad: el entorno puede ser simple o complejo en función de si los factores y los cambios que se produzcan en él son má

 

Victor dice:

 

3)Diversidad: el entorno puede ser integrado o diverso en función de si el número de variables que lo componen es reducido o no, y de si éstas son similares o distintas.

 

4)Hostilidad: el entorno puede ser favorable u hostil según la mayor o menor “velocidad” y el afecto de sus impactos, y según lo fácil que le reuslte a la empresa adoptar una respuesta. La hostilidad está influeciada por la comp

 

No se pudo entregar el mensaje siguiente a todos los destinatarios:

 

3)Diversidad: el entorno puede ser integrado o diverso en función de si el número de variables que lo componen es reducido o no, y de si éstas son similares o distintas.

 

4)Hostilidad: el entorno puede ser favorable u hostil según la mayor o menor “velocidad” y el afecto de sus impactos, y según lo fácil que le reuslte a la empresa adoptar una respuesta. La hostilidad está influeciada por la comp

 

Xavier dice:

els dos entorns són importants, però evidentment seria l’ entorn general, perquè dependria de la situació política imperant a egipte

el problema és que l’ empresa en questió poca cosa podria fer per resoldre el problema si no és inmiscuint-se en la política egípcia, la qual cosa és fortament improbable

Victor dice:

no sé aquest seria un exemple molt fàcil i entenedor per visualitzar la llogica del perquè, però hi ha moltissimes diversitats d’entorns els quals podriem coneixer reflexionar-hi i adaptar-los en la nostra empresa de tres petites empreses primaria secundaria i terciaria que cada una d’elles s’interrelacionarien les unes amb les altres en funció de cada sicutació que els hi volguessim adaptar

ara passem en l’empresa del sector terciari, en la teva:

Xavier dice:

per això, de tant en tant, es fan reunions de presidents amb empresaris,...

Victor dice:

sí llavors es tractaria d’anar analitzant en l’empresa del sector primari el perque, com bé dius, el paper que juga la politica, fins hi tot la climatologia, o els accidents petrolers com en el golf de mèxic que fa un any !

Xavier dice:

la meva empresa depèn de que es construeixin vivendes, hotels, etc... per tant, si el sector de la construcció s’atura, com és el cas, la feina que podem desenvolupar es veu fortament minvada

Victor dice:

sí, però si a la vegada l’obtenció dels teus material per poder seguir fen treballs de cop s’encareixen i a l’hora baixa els la teva feina, quines estratègies hi ha que seguir per poder anar sortint envant

Xavier dice:

això és com el sector turístic. perquè hi hagin turistes, hi han d’haver hotels, perquè hi hagin hotels, hi ha d’haver totxana, com si diguéssim

Victor dice:

potser aquí ja tocariem l’entonr especific de l’empresa les seves estrategies a seguir ... no?

Xavier dice:

diguem que l’entorn específic és més utilitzable per l’empresa que l’entorn general, que aquest li serveix més com a font d’informació i a llarg plaç

Victor dice:

sí, tot aixó que comentem i que és tant obvi resulta que és ple d’aplicacions d’estratègies empresarlias, les quals cada una d’elles les estem estudiant, i he aquí el quit de la qüestió de que apartir d’intentar de crear nosaltres una empresa de petites empreses, la del sector primari ,la del sector secundari i la del sector terciari, doncs de tot plegat analitzar cada una d’elles adaptant situaci

 

No se pudo entregar el mensaje siguiente a todos los destinatarios:

sí, tot aixó que comentem i que és tant obvi resulta que és ple d’aplicacions d’estratègies empresarlias, les quals cada una d’elles les estem estudiant, i he aquí el quit de la qüestió de que apartir d’intentar de crear nosaltres una empresa de petites empreses, la del sector primari ,la del sector secundari i la del sector terciari, doncs de tot plegat analitzar cada una d’elles adaptant situaci

 

Victor dice:

Xavier REBS ELS MEUS DARRERS CORREUS?

Xavier dice:

quan dius correus vols dir missatges? si si

Victor dice:

VULL DIR PEL MÉSSENGER

SI

Xavier dice:

allò de què tocaríem l’entorn específic ho he rebut

Victor dice:

a veure et reenvio aquest últim

sí, tot aixó que comentem i que és tant obvi resulta que és ple d’aplicacions d’estratègies empresarlias, les quals cada una d’elles les estem estudiant, i he aquí el quit de la qüestió de que apartir d’intentar de crear nosaltres una empresa de petites empreses, la del sector primari ,la del sector secundari i la del sector terciari, doncs de tot plegat analitzar cada una d’elles adaptant situaci

 

No se pudo entregar el mensaje siguiente a todos los destinatarios:

sí, tot aixó que comentem i que és tant obvi resulta que és ple d’aplicacions d’estratègies empresarlias, les quals cada una d’elles les estem estudiant, i he aquí el quit de la qüestió de que apartir d’intentar de crear nosaltres una empresa de petites empreses, la del sector primari ,la del sector secundari i la del sector terciari, doncs de tot plegat analitzar cada una d’elles adaptant situaci

 

Victor dice:

no ho has rebut em sembla pot ser és massa llarg

sí, tot aixó que comentem i que és tant obvi resulta que és ple d’aplicacions d’estratègies empresarlias, les quals cada una d’elles les estem estudiant, i he aquí el quit de la qüestió de que apartir d’intentar de crear nosaltres una empresa de petites empreses,

la del sector primari ,la del sector secundari i la del sector terciari, doncs de tot plegat analitzar cada una d’elles adaptant situaci

 

ara em sembla que sí que ho has rebut

Xavier dice:

si, ara si

Victor dice:

doncs bueno el tema seria de d’analitzar i crear situacions possillbles que es donan en el món de les estratègies empresarials

Xavier dice:

el què vols dir es crear una empresa golbal que toqui tots els sectors i així no es vegi tant afectada pels canvis

Victor dice:

he quali cuà!!

sí perque podria ser una bona eina d’estudi al mateix temps que estem estudiant-ho teoricament

no sé, és com comparar-ho amb l’estudi de les matemàtiques o l’àlgebra, si no pots tenir prop una vona visualització pràctica és fa més dura la seva comprensí

comprensió

Xavier dice:

de tota manera les situacions polítiques, geogràfiques, meteorològiques segueixen essent incontrolables, a més del fet que s’ha de tenir en compte com coordinar adequadament els esforços particulars dels cadascun dels sectors, la qual cosa em certament complicada

Victor dice:

docncs les sutuacions politiques geogràfiques, i metereològiques les englovariem en un entorn imprediciple,

en cada problema trobariem el seu lloc, o el seu perque, i la comprensió del que estem estiant seria molt més àgil

sí per coordinar-ho bé, cal abans tenri preestabler un guió o per dir-ho d’una altra manera, doncs fer un bon inventari de cada sector, deixar preestablertes les activitats en cada empresa de les tres ( la del sector primari, secundari i terciari,)

amb la idea de que cada una d’aquestes activitats sapiguem que en un moment donat hi poguem adaptar una situació d’estratègies empresarial sobre la marxa mentre anem estudiant.-les en la carpeta u

la ciència empresarial és una ciencia creada per l’homa,

per les necesitats de l’homa,

Xavier dice:

de tota manera, al tema de Planificaició Estratègica ja s’explica el fet que una empresa es fiqui en d’altres mercats o productes, o que faci una integració vertical, és a dir que pugui controlar els seus proveidors, o que es faci càrrec de la venda del seu producte

tanmateix, sempre dependràs d’algú

Victor dice:

sí, doncs ara això que m’has dit, tenin ja en funcionament, la nostra empresa, li està afectant en una de les activitats de la seva producció , si tinguessim ja fet o adaptat l’inventari de cada una, caldria doncs recrear-nos en la situació de com se les enginia o s’espavila per controlar els seus proveedors

no sé, sentir-nos nostra una empresa virtual, ficant-nos a la seva pell, no sé,

una de les altres activitats en l’empresa del sector primari, pot ser la de producció de cereals

en l’empresa del sector secundari la elavoració de pa , i pinso per als animals

i en la de terciari la distribució fins que arriva al cosumidor,

i en cada una d’aquestes activitats productives i d’elavoració, ... in intervenent moltes cituacions.....

en primer lloc el preu dels cereals per a la elavoració de farina per als animals s’ha encarit perque hi ha dos monopolis que s’an fet amb l’especulació dels seus preus de venda i compra, i aixó afecta en primer lloc a la ramaderia, i de retruc al preu de la carn i la llet

Xavier dice:

si, però és el que t´he dit, s’ha de coordinar.Si la gent compra menys pa, la producció que en fas del pa s’haurà de reduir de la mateixa manera que els cereals, i potser no t’interessa perquè estàs encara pagant els tractors que et són necessaris per la recolecció dels cereals, de la mateixa manera que els forns pel pa, tindràs que aturar-ne algun.

Victor dice:

La naturalesa és sempre variable i sempre ens tenim que adabtar i adabtar requereix grans dossis d’enginy d’estrategues empresarials

Xavier dice:

jo diria que la clau és preveure les situacions abans que arribin, si hi som a temps, és aquesta, jo diria la clau de l’estratègia

em sap greu, Victor, està molt bé la conversa però t’hauria d’anar deixant que encara no he sopat. Intentaré connectar-me dijous, que veig que és milllor dia.

Dóna l’hi records als altres, a l’Àngels, la Laura i l’Antoni, a veure si puc parlar amb ells algun cop

Victor dice:

sí, però com en la vida el saber no deixar que t’acabi caient la pilota al terra, no t’hothom ho sab fer, però d’altres sí, i per tant podem fer per exemple que en una determintada activitat (exemple 1. 1) en l’empresa del sector primari, la pilota cau, i en un altra exemple o cituació ( exemple 1. 2) la pilota no cau!

Sí el mateix et dic, la conversa a mi em resulata apassionant i molt creativa, i aixó em dona fe de que aquesta eina podem tirar.la també envant

Dilluns si pots intentarem de ser-hi més tropa!

sí jo també Xavier, me’n vaig a sopar!

Xavier dice:

d’ acord doncs, fins dilluns. que vagi bé

Victor dice:

Ok Xavier, fins dilluns sobres les vuit!

Xavier dice:

ok, adéu

REUNIÓ 28-01-11

ei Josep problemes de conexió avui
l’Angels em comenta per sms que te problemes de conexió per la tormenta
josep dice:
ok, jo també veig que no arriba el que escric
tornem a convidar la resta o també hi ha problemes?
 
josep ya forma parte de esta conversación.
 
Se agregó a Sheila a la conversación.
 
Victor dice:
eo hi som???
Sheila dice:
jo si
 
Se ha agregado Xavier a esta conversación. Ya no se admite la escritura a mano ya que no todos los participantes pueden ver mensajes manuscritos. Los mensajes manuscritos se enviarán como texto.
 
Sheila dice:
hola
¿?
Victor dice:
bueno retornem al fil del tema
i beure si amb una mica de sort es conecta l’Angels
un moment que la li faig un truc
Sheila dice:
ok
Xavier dice:
qui era de barcelona?
josep dice:
jo josep, visc a bcn, sóc del Maresme
Sheila dice:
jo de girona
josep dice:
ciutat?
Sheila dice:
sip
josep dice:
doncs que fem? l’Angels?
Sheila dice:
mmmm nose
josep dice:
PREGUNTA 2: ¿POR QUÉ ES ÚTIL Y NECESARIO DEFINIR UNIDADES ESTRATÉGICAS DE NEGOCIO EN LA EMPRESA?

Victor dice:
un moment
Sheila dice:
jo he posat
perque lestrategia de cada unitat es autonomoa pero no independent ja que s integren a lestrategia de lempresa
a part del que ha posat la silvia
josep dice:
o sigui com la caixa?
Xavier dice:
es util por la heterogeneidad de los diferentes negocios que hace inviable un tratamiento estratégico de éstos i es necesario para formular una estrategia común y diferente del resto de unidades estratégicas
Sheila dice:
sip
josep dice:
ok
victor?
estem accidentats
Xavier dice:
avui no tenim el dia, deu ser la pluja
josep dice:
passem a la tres?
Sheila dice:
si
perfecte
què heu posat
??
josep dice:
PREGUNTA 3: ¿CUÁLES SON LAS DOS LÍNEAS BÁSICAS DEL PENSAMIENTO SOBRE DIRECCIÓN ESTRATÉGICA Y EN QUÉ SE DIFERENCIAN ENTRE ELLAS? ¿QUÉ APORTA UNA VISIÓN INTEGRADORA AL ANÁLISIS DE LA ESTRATÉGIA EMPRESARIAL?
 
pregunta xunga
Sheila dice:
be doncs les dues escoles
josep dice:
a mí em costa entendre la resposta del blog
Sheila dice:
son la racional i la organitzativa
pero com expliqueu les diferencies??
josep dice:
xavier ajuda
Victor dice:
bueno acabo de parlar amb l’Angels li he llegit el que estaveu devatent
d’aixó d’arrer hem de fer un copiar i pegar per al blog,
Sheila dice:
mireu
segons jo entenc
josep dice:
una es premeditada i l’altre emergent, a priori i a posteriori?
Sheila dice:
el model racional el que fa es preparar el contingut de l estrategia
Xavier dice:
a veure, en això de la visió integradora jo he posat queconjuga els aspectes econòmics amb els organitzatius. formulación y puesta en práctica
Sheila dice:
i que el model organizatiu es qui implanta aquesta estrategia
us enrecordeu del recuadre
de la pagina 13
??
doncs una escola es decanta mes per la formulacio destrategies
i laltre per el seguent pas que es implantacio destrategies
^_^ hola??
Xavier dice:
jo hi sóc, passem a la 4a
josep dice:
posa que una "busca" i l’altre "analitza" decisions estratègiques.
PREGUNTA 4: ¿DE QUÉ VARIABLES DEPENDE LA "CREACIÓN DE VALOR DE LA EMPRESA"? ¿CÓMO PODEMOS MEDIR LA CREACIÓN DE VALOR? ¿CUÁLES SON LAS PRINCIPALES IMPLICACIONES ESTRATÉGICAS Y FINANCIERAS DEL MODELO CURVA DE VALOR?
 
Sheila dice:
aquesta si que la posaria com la silvia
Xavier dice:
la creacion de valor depende de la diferencia entre la rentabilidad de los fondos propios RFP y la tasa de requerida por los accionistas Ke
hola? ja hi som...
Sheila dice:
sisi
es que aquest tema em perd una mica
josep dice:
això que dius és el que el blog diu corba de valor?
Xavier dice:
em sembla que si
Sheila dice:
aha
josep dice:
i la tasa requerida pels accionistes que seria? un valor subjectiu?
i en Victor?
sento no aportar més, però encara no estic ficat
Victor dice:
ara us envio un correu que sobre la curva de valor
Sheila dice:
en exemple practic, què seria¿?
Xavier dice:
osti tu, quina parrafada
Victor dice:
és la resposta del tutor quan li vaig formular sobre el tema
Sheila dice:
espereu que no ho he vist
josep dice:
je je marca error victor, no em deixa.
Sheila dice:
nois, curva de valor i diferencia entre vmfp i fp es el mateix??
m he liat
Xavier dice:
aquesta expectativa dels accionistes, Ke, no se sap, es com deia el josep totalment subjectiu
josep dice:
vale, l’he rebut però no havia obert el mail. Està molt bé l’explicació.
Sheila dice:
nois jo ja he de marxar
segui vosaltres??
o ho deixem per el proper dia??
m’ha anat molt be podercompartir dubtes
josep dice:
o deixem pel proper i així anem agafant el fil?
Sheila dice:
perfecte!!!

REUNIÓ 21-01-2011

Victor dice:
hola Sheila
Sheila dice:
esa puntualidad...
O_o
jejejeje
estamos de charla con antonio
jajajajaja
Victor dice:
perfecto nos agregamos
 
 Se agregó a Antonio a la conversación.
 
Sheila dice:
venga
estamos¿¿
Victor dice:
va ja hi som tots els que som
trucaré un moment al Josep
a veure que fa
Sheila dice:
okiz
Antonio dice:
ok
Sheila dice:
que aplicat que ets victor!!
Antonio dice:
sip, segur q ha fet tots els deures
jeje
Sheila dice:
jajajaja
Antonio dice:
jo he fet totes pero no se si estan ben be
per cert Sheila ja has fet el resum?
Sheila dice:
doncs no he pogut
ho sento
pero he estat malaltona
de fet encara avui ho estic
pero queda pendent per part meva
Victor dice:
El Josep està apunt d’arribar al seu pis i es conecta tan abiat arribi
ara ens falta la Laura
l’Angels no podrà avui, i la Sílvia m’ha dit de que li fesim cinc cèntims per al dilluns el quins puguem que ella estaria conectada
Ahir Antoni vaig parlar amb la Marta de Sevilla
Sheila dice:
ok miraré de ser hi tambe
Victor dice:
diu que per al febrer podrem comptar amb ella
Sheila dice:
una més!! la família creix
jaja
qué bé
Victor dice:
també s’ens sumarà al grup, parlant de tot el que estavem fen li va venir ganes de començar a posarse ja en contacte amb nosalters
si el grup o afectuosament com dius Sheila creix
Antonio dice:
Molt be Victo, sera benvinguda com tots
Victor dice:
familia,
els examens no li anaren bé, es vol tornar a presentar
bueno que us sembla comencem una mica el tema de "conceptos básicos"?
Sheila dice:
sip
Antonio dice:
vale a veure
lo hacemos en Castellano Victor mejor vale?
Victor dice:
per hon comencem, pe la primera pregunta?
o anem comentant el temari,
Sheila dice:
una cosa abans de res
es una sensacio que tinc
potser perque no he pogut fer el resum
pero em sembla que el resum final
es supergeneric
i no conecta amb tot el text llegit anteriorment
Antonio dice:
sip es veritat
Victor dice:
no sé, hi ha molta teoria i fer que correspongui bé en totes les respostes potser es serà buscar una agulla en un paller, però ho hem d’anar escorcollant
Sheila dice:
no se nois, no ho vaig veure clar
es mil vegades millor un resum personal
no t’aclareix res
pero be ja podem comen
començar
Victor dice:
val
doncs que us sembla introdueixo el tema?
1.Concepto y tipologia del entorno.:
Sheila dice:
ok
Victor dice:
el entorno se refiere a todos los factores externos de la empresa que influyen significativamente en la estrategia empresarial y que ésta no puede controlar.
ara seria interessant pensar el que vol dir o a que es refereix aquest concepte
aplicant algun exemple
però com que els tres estem en més o més amb els mateixos coneixaments falta algú que el tingui que sàpigui donar bé la resposta
Sheila dice:
mm... doncs per exemple encara que tinguem l empresa ben situada i amb mil luxes ens enfrontem directament amb el client. que es una variable que no podem controlar que també forma part de lentorn perque segons on estiguem situats entrara un tipus o altre de client amb més o menys capacitat per comprar el que venem. per exemple¿¿
Victor dice:
ok
Sheila dice:
tambe la competència entra en l’entorn
i es quelcom qe no podem controlar
Antonio dice:
molt be Sheila, menos mal q has estat malalta
jeje
Sheila dice:
pero que tot plegat ens tira a portar una o altra estrategia
jajaja faig l’esforç
Victor dice:
interessant la teva reflexio
Sheila dice:
penso que l’entorn es quelcom viu i sempre camviant i que fins i tot influeix el clima a l’hora de prendre aquesta desicio
per molt tonto que sembli
a andalusia per exemple
no venguis res fins les set o les vuit de la tarda
perque no hi ha ningu al carrer
es quelcom que no pots controlar pero que t afecta en la desicio com a empresa
a l hora de posar algu que cobreixi o no aquesta franja horaria, si tancar, si obrir, tot
Antonio dice:
exacte Sheila molt ben plantejat
Sheila dice:
la peque
Antonio dice:
ok
Victor dice:
un moment el
El Josep a ja és aquí, el pots agregar Antoni
Antonio dice:
sip ja hi vaig
 
 Se agregó a josep a la conversación.
 
Sheila dice:
jasta falsalarma
Victor dice:
Josep estavem ja parlant sobre:el entorno se refiere a todos los factores externos de la empresa que influyen significativamente en la estrategia empresarial y que ésta no puede controlar.
josep dice:
hola
Antonio dice:
hola josep
Victor dice:
per tu Josep, doncs la Sheila ha dit el seguent
mm... doncs per exemple encara que tinguem l empresa ben situada i amb mil luxes ens enfrontem directament amb el client. que es una variable que no podem controlar que també forma part de lentorn perque segons on estiguem situats entrara un tipus o altre de client amb més o menys capacitat per comprar el que venem. per exemple¿
tu que toques el món del comerç de les flors com veus el tema
josep dice:
uffff
depenem de factors tant variables com un Decret de Sequera d’un gobern o una crisis en la construcció, mira si depenem de factors externs
Antonio dice:
ok
josep dice:
per exemple, el Decret de Sequera va prohibir regar jardins, i per tant es va deixar de plantar plantes amb flors.
Victor dice:
si i contra aixó ningú hi pot fer res
josep dice:
sento dir que jo no he llegit res del tema 1 tret del resum-esquema penjat al blog
Victor dice:
sens dubte, com per exemple la derogació d’un real decret que semblava intocable en el món de les plantes fotovoltaiques i que ara el gobern del zp vol esfonsar
tranquil Josep jo el vaig introduint,
josep dice:
I que heu parlat del blog i temari i coses a plantejar?
Victor dice:
sí no sé en principi en el bloc la Silvia hi penjà el seu resum
Sheila ets encara per aquí no dius res!
Sheila dice:
perdoneu ja soc aki
ay! en castella o catala?¿??
josep dice:
m’és igual. Heu decidit alguna cosa sobre com treballar?
Victor dice:
Doncs no però ho estem improvitzant començant parlar o reflexionar sobre els primer temes de conceptos básicos
Ah, Sheila sobre el que deies que cada u parli amb la llengua que es senti més comoda,
Sheila dice:
segons hem dit doncs aquest entorn imprevisible i incontrolable es pot dividir en factors
economics, politics, de situacio, climatologics...
Victor dice:
si,
els pólitics són els més injustos quan no van afavor per a la empresa
els climatòlogics imprevisibles,
Sheila dice:
llavors segons vulguis una estrategia o una altre
Victor dice:
l’estrategia en aquells dos és complicada
Sheila dice:
hi haura factors mes o menys importants a tenir en compte
o tots ho son?? - pregunta trampa -
jaja
Antonio dice:
jejej
Victor dice:
tots tenen la seva importancia
Sheila dice:
jo també ho penso aixi victor
josep dice:
suposo que determinar-los tots és imprevisible
Sheila dice:
el que busca l’estrategia es sortejar tots aquests obstacles per molt canviants que puguin ser
josep dice:
prioritats
Victor dice:
según Mintzberg (1984) y Bueno (1996),
Sheila dice:
exacte josep
segons vaig entendre, hi ha objectius a llarg i curt termini
Victor dice:
tipologies de d’entorns
:
Sheila dice:
que a la meva manera de veure-ho son els que et donen flexibilitat o no a l’hora dadaptarte a lentorn
Victor dice:
1)Estabilidad: el entorno puede ser estable o dinámico, dependiendo de que los factores que lo componen continúen estables o no. El entorno no sólo es dinámico porque existan cambios, sino por la cantidad, la profundidad, la rapidez y la impredecibilidad de estos cambios.
josep dice:
del blog llegeixo que hi ha diferents enfocs; el d’entorns turbulents requereix flexibilitat
Sheila dice:
un incís... no es per res pero parlar aixó per aqui fa que ho trobi mes interessant... jejeje
Victor dice:
3)Entorno inestable-turbulento: es dinámico, complejo, variado, y hostil
m’anima el que dius Sheila!
des d’aquí podem compartir i reflexionar moltes opinions i contrastar etc
josep dice:
Antonio, estás ahí?
Antonio dice:
sip, estoy viendo lo que escribis para entenderlo mejor
yo es q estoy un poco verde en esto
esta semana fatal
Sheila dice:
antonio pregunta a ver si te podemos ayudar
mira quien lo dice, eh?? pero bueno, se intenta
Victor dice:
doncs el que fem ens pot ajudar per introduir-nos en el tema
Antonio dice:
Sheila, si lo se, propondre mis dudas
josep dice:
yo voy leyendo el blog Antonio, esta carpeta aún no es de mi reino.
Victor dice:
pues porque nos nos hablas de tu reino Josep un poco?
josep dice:
carpeta 5
Victor dice:
pues que más te ha atraido de esta carpeta? aunque sea por encima
josep dice:
qui? que?
Sheila dice:
jaja jjosep thas despistat
Victor dice:
bueno devegades solem despistar-nos en segons com formulem el que expresem, no sempre arriba igual el missatge o la pregunta en el nostre interlocutor!!!!!
Sheila dice:
si, es veritat
quasi tot el que penso sempre sona millor dins el meu cap
jajaja
Victor dice:
bueno, el tema Josep és que ens facis cinc cèntims de la carpeta u
josep dice:
1?
Victor dice:
jjjoooooooo no 5
errada meva
Antonio dice:
bueno nois tinc que marxar ja, parlem un altre dia
Victor dice:
val
Sheila dice:
nois
com ho fem
per qu marxi
posar en comu el que hem parlat
?¿
Victor dice:
perque maxi o no marxi??
Sheila dice:
jo també harue de marxar a sopar que soc aqui desde les vuit
o sigui, qui marxi
que no es perdi la resta de la conversa
enviem correu??
Victor dice:
copiar i pegar en el word
Sheila dice:
o al blog¿¿
josep dice:
Molt bé, una de les coses de la carpeta 5 son ... les reunions
Victor dice:
o al bloc
Sheila dice:
okiz
 perfecte
Antonio dice:
ok bona idea
Victor dice:
una cosa abans de marxasr tots
Sheila dice:
digues
josep dice:
Hauríem de tenir una idea previa de temes/a a tractar, podríem fer-ho amb el mail
Sheila dice:
perfecte
jo, opino:
Victor dice:
doncs que cada u faci el que vulgui però jo proposo un sistema per anar estudiant que penso aplicar la setmana que bé
Sheila dice:
podriem seguir les preguntes finals del capitol
Victor dice:
ve
Sheila dice:
fins deixarlo enllestit
josep dice:
bona idea. cal confeccionar un mail que fos una espècie d’ordre del dia-acte
Victor dice:
( sí, Sheila, ho farem)
doncs com que la meva activitat professional em permet de tenir la ment lliure durant el dia
Sheila dice:
aixi mentre seguim un ordre pot sortir algun dubte i o tema paralel
josep dice:
Si reproduïm una reunió, caldria una acte del fet i decidit el dia anterior (resum)
...uns punts a tractar i unes conclusions o feina pendent
Victor dice:
( sí aquest ha de ser una de les bases de treball del grup d’estudi, sens dubte comparteixo plenament el que dius, aixó és el que em vaig proposar de fer quan em vaig proposar de formar aquest grup!)
Sheila dice:
perfecte doncs
victor pots enviar correus
josep dice:
L’idea de les preguntes pot donar-nos la pauta
Sheila dice:
amb les preguntes finals del capitol
Victor dice:
serà com un divertiment compartit aquest aprenentatje
Sheila dice:
i dir que sera el que tractarem?
arribem fins on poguem i la resta es tracten al dia seguent donant per tancades les anteriors
josep dice:
i és important fixar un temps, malgrat sigui el primer en faltar
Sheila dice:
aixo tambe, jo personalment, amb la nena petita ballo una mica
pero intento ser
puntual
Antonio dice:
bueno ja m¡explicareu como queden
Victor dice:
sí i com que tenim molt temps per poder-hi dedicar hores podem treure molt profit de tot aixó
Antonio dice:
bona nit a tothom
Sheila dice:
ok antonio
bon cap d setmana
Victor dice:
ALTO UNMOMENT
josep dice:
bona nit Antonio
Victor dice:
EI
Antonio dice:
igualment
Victor dice:
BUENO NO VOLEU QUE US DIGUI EL QUE VULL FER??
josep dice:
?
Sheila dice:
sisisiisis ajajajaj
 
josep te ha enviado un zumbido.
 
Victor dice:
DONCS QUE COM QUE LA MEVA ACTIVITAT PROFESSIONAN NO M’OBLIGA A ESTAR AMB LA MENT EN GUARDIA, DONCS PER AL QUI LI ENGRESQUI
LA IDEA
JO EM PENSO GRABAR ELS TEMES I ESCOLTARLOS MENTRE TREBALLI
SI PER CAS US SEMBLA HI HO VOLEU ....
Antonio dice:
tu que pots, fes-ho
Victor dice:
EM D’APROFITAR TOTES LES TECNOLOGIES QUE PUGUEM
Sheila dice:
jo vull escoltar ho
jajajaj
Victor dice:
SÍ UN DIA D’AQUETS US EN FARÉ UNA CÒPIA I US L’ENVIARÉ PEL MESSENGER JE EJ
Sheila dice:
guapus ja parlem un altre estona que em reclamen!!!
Antonio dice:
adue
Sheila dice:
^_^
Victor dice:
VAL DURANT LA SETMANA ESN ANEM VEIEN
 
 Antonio abandonó la conversación.
 
Victor dice:
 I ELS DIVENDRES TOT EL GRUP
 
 Sheila abandonó la conversación.
 
Victor dice:
BUENO ENS HEM QUEDAT TU I JO
josep dice:
ok, divendres fem tema 1. fins llavors Victor i si queda algú més.
Victor dice:
com ho has vist
josep dice:
Que em de fer un guió i començar-lo el proper divendres. 8 h, intro, 8:20 inici preguntes tema; 8:45 dubtes i altres propostes, per exemple
o dos hores en lloc d’una
Victor dice:
val a poc a poc ens hem d’anar aproximant fins a fer-ho d’una manera dinàmica
com bé saps per experiència en les reunions no sempre hi és sempre tothom